El cel de desembre de 2024
Arriba el mes de desembre amb milers d'estreles, fred i les festes de Nadal. Increïbles moments que ens conviden a descobrir el cel en llocs allunyats de la contaminació lumínica.
Mapa del cel de desembre
El mapa s'ha extret del programa gratuït Stellarium per a la posició del Planetari de Castelló (40° N) però és vàlida per a qualsevol altra ubicació en el nostre estat.
La carta mostra un cel lliure de pol·lució lumínica per a principis de desembre a mitjanit, a mitjan mes i a finals de mes. No hi estan representats ni la Lluna ni els planetes, perquè la seua posicióvaria d'una nit a una altra en major o menor mesura segons l'astre de què es tracte.
Per a una carta específica d'una nit determinada amb la posició de planetes i de la Lluna suggerim la carta generada en línia de la pàgina Heavens Above, en la qual podeu generar una impressió en pdf o en paper, però on serà necessari comprovar la nostra ubicació i l'hora de l'observació astronòmica (sota la carta mostrada).
El cel de desembre de 2024
El dia 21 de desembre a les 9.20 T.U. el Sol passa pel solstici de desembre (en la constel·lació de Sagitari), i comença l'hivern en l'hemisferi nord i l'estiu en el sud. La nit del 20 al 21 és la nit més llarga de l'any en la nostra latitud. Solstici significa «Sol quiet» perquè durant diversos dies al migdia el Sol està pràcticament a la mateixa altura. També la duració de l'hivern és menor en comparació amb altres estacions perquè a l'hivern la terra està més prop del Sol, és a dir, en el periheli.
Aquestes són algunes de les constel·lacions més interessants que podem observar aquest mes:
a) Perseu: a l'est d'Andròmeda, Perseu s'eleva en el cel amb la seua característica forma de "V". És conegut per a albergar la famosa estrela variable Algol, també anomenada "l'estrela endimoniada", pel seu canvi de lluentor en hores. Antigament no sabien per què ocorria això però a hores d’ara s'ha descobert que és una binària eclipsant, és a dir, dos estreles, una de molt brillant i una altra d'estil Júpiter que li tapa la seua lluentor en la seua òrbita al voltant de l'estrela.
b) Cassiopea: aquesta constel·lació en forma de "W" és una de les més recognoscibles en el cel del nord. Cassiopea es troba alta en el cel septentrional i és un excel·lent punt de referència per a trobar la Via Làctia.
c) Aquari i Peixos: encara que les seues estreles són febles, són constel·lacions importants en el cel de desembre. Són part del zodíac i es troben en el sud de Pegàs.
Observació de planetes a primera vista
El planeta més pròxim al Sol, Mercuri, serà observable amb dificultat aquest mes perquè està molt pròxim a l'horitzó, no serà visible en el primer terç de desembre, però sí la resta de mes durant a l'alba. Venus serà visible al capvespre amb magnitud -4.3 en la constel·lació de Sagitari.
Mart és visible des de poc abans de la mitjanit, fins a l'alba que lluirà alt sobre el sud-est. Júpiter s'observa en la major part de la nit fins a l'alba, anirà augmentant de lluentor al llarg del mes.
Júpiter, el planeta més gran del sistema solar serà observable totes les nits de novembre, culminant a gran altura i amb una alta lluentor (-2.8) observable en la constel·lació de Taure.
Saturn, el planeta més espectacular per als astrònoms aficionats pels seus espectaculars anells, brilla a l'inici de la nit cap al sud-oest, amb magnitud 1.0 en Aquari.
Fases de la Lluna
· 01 de desembre: Lluna nova
· 09 de desembre: Quart creixent
· 15 de desembre: Lluna plena
· 23 de desembre: Quart minvant
. 30 de desembre: Lluna nova
Recorda que la millor observació del cel és durant la lluna nova o quart minvant (la Lluna es veu molt avançada la nit).
Pluges de meteors
Els Gemínids: la pluja més activa de l'any comença el 5 de desembre i finalitza el 17 de desembre, el dia del màxim (nit del 13/14 de desembre) es podrà observar la pluja des de poc després de mitjanit i sempre buscant llocs amb gens de contaminació lumínica per a gaudir encara més de l'espectacle.
L'activitat sol mantindre's alta, per damunt dels 120 a 150 meteors/hora durant diversos dies abans i després del màxim, encara que la major activitat s'espera el dia 14 de desembre. Amb el que la nit de més activitat serà la del 13/14 de desembre amb la lluna quasi plena en un 90%, cosa que dificultarà prou l'observació.
Aquesta pluja produeix meteors de velocitat moderada, i brillants en molts casos. El cos del qual provenen aquests espectaculars meteors és d'un asteroide, concretament l'asteroide: (3200) Faetó. Aquesta relació es va posar de manifest després del descobriment de l'asteroide en 1983 per part del satèl·lit IRAS. Es pensa que aquest asteroide és tan sols un cometa extint, i que les partícules van ser ejectades fa moltíssims segles.
Les nits més indicades per a l'observació seran les del 12 al 16 (amb major activitat els dies 13 i 14 de desembre) especialment entre les 2 i les 6 hora local. És fonamental com hem dit observar des de llocs sense contaminació lumínica per a apreciar l'espectacle en tota la seua magnitud, així com abrigar-se bé i buscar un lloc còmode, tindre paciència i a gaudir!!
Més informació en Internacional Meteor Organization (IMO). Plujas d'estrelles fugaces (en anglés): www.imo.net/resources/calendar/
Cometes visibles
El cometa C/2023 (Tsuchinshan–ATLES), descobert per primera vegada el gener de 2023, és un espectacular visitant al nostre sistema solar interior, arriba des de molt lluny, prové del distant núvol d'Oort. Al desembre tan sols serà observable amb telescopis.
Des de la següent pàgina podem generar cartes per a l'observació, ubicació i posició en el cel del cometa: https://cobs.si/
Activitat solar
El Sol comença a mostrar una activitat pròpia del moment del cicle en el qual ens trobem i moltes taques i de gran grandària comencen a aparéixer en xicotets grups. L'estimació és que el màxim d'aquest cicle solar d'11 anys ocórrega durant 2025.
No obstant això, a causa de la perillositat en l'observació d'aquest astre, desaconsellem intentar la seua observació sense les mesures de seguretat oportunes. En el Planetari disposem d'un telescopi especial per a una observació solar 100% segura, en el qual el públic pot observar les taques, protuberàncies i granulació solar. Informa't de com reservar plaça per a aquestes sessions (gratuïtes).
Incloem un enllaç del telescopi SOHO (ESA & NASA) perquè conegueu l'aspecte solar en aquests moments.
Si vols observar el Sol amb nosaltres, els últims dissabtes de mes organitzem observacions amb telescopis per a les quals cal inscripció prèvia. Teniu més informació en Planetari -> activitats -> observacions del cel.
Enllaços interessants recomanats:
Nasa en castellà: www.lanasa.net
Agència Espacial Europea: www.esa.int/Space_in_Member_States/Spain
Efemèrides astronòmiques OAN: www.oan.es/servidorEfem/
Web de la NASA per a eclipsis de Sol i Lluna (en anglés): eclipse.gsfc.nasa.gov/eclipse.html
Efemèrides astronòmiques mundials de Fred Spenak (NASA) en astrpopixels.com (en anglés): astropixels.com/almanac/almanac21/almanac2023cet.html
Internacional Meteor Organization (IMO). Pluja d'estrelles fugaces (en anglés): www.imo.net/resources/calendar/
Minor Planet Center. Centre de la Unió Astronòmica Internacional (IAU) de cossos menors del sistema solar, com cometes i asteroides (en anglés): minorplanetcenter.net/iau/mpc.html
Observatori Astronòmic de la Universitat de València. Aula del Cel: auladelcel.uv.es
Web de Seiichi Yoshida, astrònom japonés. Previsió de cometes futurs: www.aerith.net/comet/future-n.html
Servei lliure i únic per a observadors de cometes. Observation database (COBS) : https://cobs.si/home/
El cel de novembre de 2024
Arriba el mes de novembre amb milers d'estreles i constel·lacions increïbles que ens conviden a descobrir el cel en llocs allunyats de la contaminació lumínica. A més pel canvi horari que es va realitzar a la fi d'octubre tenim una hora més per a veure les estreles, sempre que la meteorologia ens ho permeta.
Mapa del cel de novembre
El mapa s'ha extret del programa gratuït Stellarium per a la posició del Planetari de Castelló (40° N) però és vàlida per a qualsevol altra ubicació en el nostre estat.
La carta mostra un cel lliure de pol·lució lumínica per a principis de novembre a mitjanit, a mitjan mes i a finals de mes. No hi estan representats ni la Lluna ni els planetes, perquè la posició d'aquests varia d'una nit a una altra en major o menor mesura segons l'astre de què es tracte.
Per a una carta específica d'una nit determinada amb la posició de planetes i de la Lluna suggerim la carta generada en línia de la pàgina Heavens Above, en la qual es pot produir una impressió pdf o paper, però on serà necessari comprovar la nostra ubicació i l'hora de l'observació astronòmica (sota la carta mostrada).
El cel de novembre de 2024
Aquestes són algunes de les constel·lacions més interessants que podem observar aquest mes:
a) Pegàs: aquesta constel·lació domina el cel de tardor amb la seua característica forma de gran quadrat. El Gran Quadrat de Pegàs és fàcil d'identificar i serveix com a punt de referència per a trobar altres constel·lacions veïnes com Andròmeda o Aquari.
b) Andròmeda: just en el nord-est de Pegàs, aquesta constel·lació és famosa per albergar la Galàxia d'Andròmeda, l'objecte celeste més distant visible a simple vista (es troba en 2 milions d'anys llum). Les seues estreles principals formen una llarga cadena que s'estén des del gran quadrat.
c) Perseu: a l'est d'Andròmeda, Perseu s'eleva en el cel amb la seua característica forma de "V". És conegut per a albergar la famosa estrela variable Algol, també dita "l'estrela endimoniada", pel seu canvi de lluentor en hores, antigament no sabien per què ocorria això, ara s'ha descobert que és una binària eclipsant, és a dir dues estreles, una de molt brillant i una altra d'estil Júpiter que li tapa la seua lluentor en la seua òrbita al voltant de l'estrela.
d) Casiopea: aquesta constel·lació en forma de "W" és una de les més recognoscibles en el cel del nord. Casiopea es troba alta en el cel septentrional i és un excel·lent punt de referència per a trobar la Via Làctia.
e) Aquari i Peixos: encara que les seues estreles són febles, són constel·lacions importants en el cel d'octubre. Són part del zodíac i es troben en el sud de Pegàs.
f) Leo: Leo conté moltes estreles brillants, destacant entre elles α Leonis, anomenada Regulus o Régulo («petit rei» en llatí). La segona estrela més brillant en la constel·lació és Deneb (β Leonis), estrela blanca a 36 anys llum de la Terra. És una jove estrela amb una edat entorn dels 100 milions d'anys.
Observació de planetes a primera vista
El planeta més pròxim al Sol, Mercuri, serà observable amb dificultat aquest mes perquè està molt pròxim a l'horitzó després de la posta de Sol, però els millors dies per a la seua observació seran entre el 13 i 22 de novembre. Venus serà visible al vespre amb magnitud -4 en la constel·lació d'Ofiüc i la primera meitat d'octubre es trobarà en la constel·lació de Sagitari.
Mart és visible des de poc abans de la mitjanit, fins a l'alba que lluirà alt sobre el sud-est. Júpiter s'observa en la major part de la nit fins a l'alba, anirà augmentant de lluentor al llarg del mes.
Júpiter, el planeta més gran del sistema solar serà observable totes les nits de novembre, culminant a gran altura i amb una alta lluentor (-2.8) observable en la constel·lació de Taure.
Saturn, el planeta més espectacular per als astrònoms aficionats pels seus espectaculars anells, es veurà al vespre cap al sud-est en la constel·lació d'Aquari, on romandrà estacionari a mitjan mes, donant fi al seu moviment retrògrad, a la fi de novembre el seu ocàs es produirà uns pocs minuts abans de la mitjanit.
Fases de la Lluna
· 01 de novembre: Lluna nova
· 09 de novembre: Quart creixent
· 15 de novembre: Lluna plena
· 23 de novembre: Quart minvant
Recorda que la millor observació del cel és durant la lluna nova o quart minvant (la Lluna es veu molt avançada la nit).
Pluges de meteors
Les Leónides, una de les pluges de meteors més icòniques, han deixat la seua petjada en la història de l'astronomia i la ment dels observadors del cel. Si bé les Leónides són un esdeveniment anual que ocorre al novembre, la seua fama es deu en gran part a les seues impressionants tempestes de meteors, que al llarg dels anys han brindat espectacles inoblidables.
El nucli d'aquesta pluja de meteors és el cometa 55P/Tempel-Tuttle. La seua òrbita ho porta a través del sistema solar interior, i és quan s'acosta al Sol, al punt més pròxim anomenat periheli, que les Leónides donen el seu millor espectacle. El periheli és l'etapa de l'òrbita en la qual el cometa està més prop del Sol, i el seu pas per aquesta regió desencadena l'alliberament de partícules de pols i enderrocs que eventualment es converteixen en els meteors que veiem en la Terra.
Les Leónides s'han guanyat el seu lloc en la història de l'astronomia gràcies a les impactants tempestes de meteors que han causat al llarg dels anys. Algunes de les tempestes de meteors més famoses de les Leónides van ocórrer en 1833, 1866, 1966, 1999 i 2001. En aquestes dates, els observadors afortunats van ser testimonis de pluges de meteors tan intenses que semblava que les estreles fugaces queien del cel com la pluja. No hi ha previsió de grans tempestes per als pròxims anys, però sempre és bonic observar aquesta històrica pluja, encara que enguany ens veurem perjudicats amb la presència de la Lluna.
Detalls de la pluja: 15 a 30 meteors per hora. El radiant se situa millor en el cel del nord-est durant l'última hora abans del crepuscle matutí, quan el radiant es troba més alt en un cel fosc. Aconseguiran el seu pròxim pic en la nit del 17 al 18 de novembre de 2024.
Més informació en Internacional Meteor Organization (IMO). Plujas d'estrelles fugaces (en anglés): www.imo.net/resources/calendar/
Cometes visibles
El cometa C/2023 (Tsuchinshan–ATLES), descobert per primera vegada el gener de 2023, és un espectacular visitant al nostre sistema solar interior, arriba des de molt lluny, prové del distant núvol d'Oort.
Durant el mes d'octubre es va poder observar amb bastant lluentor, però al novembre tan sols serà observable a inicis de novembre amb prismàtics i a mediats i finals de novembre amb telescopis, el cometa anirà a poc a poc perdent lluentor. Ho podem veure des del vespre en direcció oest.
Des de la següent pàgina podem generar cartes per a l'observació, ubicació i posició en el cel del cometa: https://cobs.si/home/
Activitat solar
El Sol comença a mostrar una activitat pròpia del moment del cicle en el qual ens trobem i bastants taques i de gran grandària comencen a aparéixer en xicotets grups. L'estimació és que el màxim d'aquest cicle solar d'11 anys ocórrega durant 2025.
No obstant això, a causa de la perillositat en l'observació d'aquest astre, desaconsellem intentar la seua observació sense les mesures de seguretat oportunes. En el planetari disposem d'un telescopi especial per a una observació solar 100 % segura, en el qual el públic pot observar les taques, protuberàncies i granulació solar. Informa't de com reservar plaça per a aquestes sessions (gratuïtes).
Incloem un enllaç del telescopi SOHO (ESA & NASA) perquè conegueu l'aspecte solar en aquests moments.
Sí que vols observar el Sol amb nosaltres, els últims dissabtes de mes organitzem observacions amb telescopis, es necessita inscripció prèvia, teniu més informació en: https://www.eventbrite.es
Enllaços interessants recomanats:
Nasa en castellà: www.lanasa.net
Agència Espacial Europea: www.esa.int/Space_in_Member_States/Spain
Efemèrides astronòmiques OAN: www.oan.es/servidorEfem/
Web de la NASA per a eclipsis de Sol i Lluna (en anglés): eclipse.gsfc.nasa.gov/eclipse.html
Efemèrides astronòmiques mundials de Fred Spenak (NASA) en astrpopixels.com (en anglés): astropixels.com/almanac/almanac21/almanac2023cet.html
Internacional Meteor Organization (IMO). Pluja d'estrelles fugaces (en anglés): www.imo.net/resources/calendar/
Minor Planet Center. Centre de la Unió Astronòmica Internacional (IAU) de cossos menors del sistema solar, com cometes i asteroides (en anglés): minorplanetcenter.net/iau/mpc.html
Observatori Astronòmic de la Universitat de València. Aula del Cel: auladelcel.uv.es
Web de Seiichi Yoshida, astrònom japonés. Previsió de cometes futurs: www.aerith.net/comet/future-n.html
Servei lliure i únic per a observadors de cometes. Observation database (COBS) : https://cobs.si/home/