Amb les nits tornant-se més llargues i acostant-se la tardor, les constel·lacions típiques d'estiu s'aniran allunyant gradualment i les de tardor començaran a ascendir, constel·lacions com Pegàs i Andròmeda, dominaran el cel, mentre que la Via Làctia s'estendrà majestuosa de nord a sud. Serà una bona ocasió per a l'observació del cel nocturn.

Mapa del cel setembre

​​​​​El mapa s'ha extret del programa gratuït Stellarium per a la posició del Planetari de Castelló (40° N) però és vàlida per a qualsevol altra ubicació en el nostre estat.

La carta mostra un cel lliure de pol·lució lumínica per a principis de setembre a mitjanit (22 h TU), a mitjan mes a les 23 h (21 h TU) i a finals de mes a les 22 h (20 h TU). NO hi estan representats ni la Lluna ni els planetes, perquè la posició d'aquests varia d'una nit a una altra en major o menor mesura segons l'astre de què es tracte.

​​​​​​​​​Per a una carta específica d'una nit determinada amb la posició de planetes i de la Lluna suggerim la carta generada en línia de la pàgina Heavens Above, en la qual es pot produir una impressió pdf o paper, però on serà necessari comprovar la nostra ubicació i l'hora de l'observació astronòmica (sota la carta mostrada).

El cel de setembre de 2024

El 22 de setembre a les 12.44 h TU el Sol passa per l'equinocci i comença la tardor en l'hemisferi nord i la primavera en el sud. Just en l'equinocci de tardor les hores de llum duren exactament igual que les de la nit, 12 hores. A partir d'eixe dia es van perdent minuts de llum fins a arribar al dia més curt de l'any i la nit més llarga, el 22 de desembre (solstici d'hivern). Cosa que és meravellosa per a veure milers d'estreles perquè tenim més hores per a l'observació del firmament.

Al setembre, el cel nocturn de l'hemisferi nord s'ompli de constel·lacions que marquen la transició de l'estiu a la tardor. Aquestes són algunes de les constel·lacions més interessants que podem observar aquest mes:

a) Pegàs: aquesta constel·lació domina el cel de tardor amb la seua característica forma de gran quadrat. El Gran Quadrat de Pegàs és fàcil d'identificar i serveix com a punt de referència per a trobar altres constel·lacions veïnes com Andròmeda o Aquari.

b) Andrómeda:  just al nord-est de Pegàs, aquesta constel·lació és famosa per albergar la Galàxia de Andrómeda, l'objecte celeste més distant visible a simple vista (es troba a 2 milions d'anys llum). Les seues estreles principals formen una llarga cadena que s'estén des del Gran Quadrat.

c) Perseu: a l'est de Andrómeda, Perseu s'eleva en el cel amb la seua característica forma de "V". És conegut per albergar la famosa estrella variable Algol, també dita "l'Estrella endimoniada", pel seu canvi de lluentor en hores, antigament no sabien per què ocorria això, ara s'ha descobert que és una binària eclipsant, és a dir dues estrelles, una de molt brillant i una altra d'estil Júpiter que li tapa la seua lluentor en la seua òrbita al voltant de l'estrella.

d) Casiopea: aquesta constel·lació en forma de "W" és una de les més recognoscibles en el cel del nord. Casiopea es troba alta en el cel septentrional i és un excel·lent punt de referència per a trobar la Via Làctia.

e) Aquari: encara que les seues estrelles són febles, Aquari és una constel·lació important en el cel de setembre. És part del zodíac i es troba al sud de Pegàs, sovint identificada al costat de la constel·lació de Capricorn.

Observació de planetes a primera vista

El planeta més pròxim al Sol, Mercuri, pot observar-se a l'alba sobre l'horitzó est els primers dies de setembre, especialment entre el dia 4 i el 8, i aconsegueix el dia 5 la màxima elongació, separant-se 18 graus a l'oest del Sol. A final de mes no serà visible perquè passa el dia 30 per la seua conjunció superior (moment en què el planeta està darrere del Sol).

Venus es podrà observar al vespre a poca altura sobre l'horitzó oest en la constel·lació de Virgo i amb una alta lluentor. Mart, el planeta roig, el veurem des de mitjanit i aconseguirà bastant altura al final de la nit.

Júpiter començarà a veure's abans de la mitjanit, transitant per la constel·lació de Taure; el següent planeta gegant gasós, Saturn, serà visible totes les nits de setembre en la constel·lació d'Aquari. El dia 8 passa per la seua oposició mostrant la màxima lluentor anual, en eixe moment es trobarà a la mínima distància a la Terra, uns 1.295 milions de km, no hem de perdre l'oportunitat d'observar amb telescopis el preciós anell de Saturn perquè gradualment va perdent visibilitat pel moviment del planeta, arribant en 2025 a ser simplement una línia que ho farà difícil d'observar.

Fases de la Lluna

· 03 de setembre: Lluna nova
· 11 de setembre: Quart creixent
· 18 de setembre: Lluna plena
· 24 de setembre: Quart minvant

Recorda que la millor observació del cel és durant la lluna nova o quart minvant (la Lluna es veu molt avançada la nit).​​​​​​​

Eclipsis

El dia 18 observarem un eclipsi parcial de lluna, però d'una magnitud molt reduïda. Observable a Espanya ben entrada la matinada. Us deixem el gràfic amb les hores en les quals es podrà veure a Castelló:

​​​​​​​
​​Pluges de meteors

Tenim activa una pluja que, encara que és feble, sol provocar l'aparició de bòlids (estrelles fugaces molt brillants), es tracta dels tàurids del sud, actius des del 10 de setembre fins al 20 d'octubre. Més informació sobre meteors en:   

Internacional Meteor Organization (IMO). Plujas d'estrelles fugaces (en anglés): www.imo.net/resources/calendar/

Cometes visibles

​​​​​​​No hi ha cometes visibles a simple vista ni al límit de la visió a primera vista i que es puguen localitzar amb prismàtics senzills.

Activitat solar

El Sol comença a mostrar una activitat pròpia del moment del cicle en el qual ens trobem i bastants taques i de gran grandària comencen a aparéixer en xicotets grups. L'estimació és que el màxim d'aquest cicle solar d'11 anys ocórrega durant 2025.

No obstant això, a causa de la perillositat en l'observació d'aquest astre, desaconsellem intentar la seua observació sense les mesures de seguretat oportunes. En el planetari disposem d'un telescopi especial per a una observació solar 100 % segura, en el qual el públic pot observar les taques, protuberàncies i granulació solar. Informa't de com reservar plaça per a aquestes sessions (gratuïtes).

Incloem un enllaç del telescopi SOHO (ESA & NASA) ​​​​​​​perquè conegueu l'aspecte solar en aquests moments.

Enllaços interessants recomanats:

    Nasa en castellà: www.lanasa.net

    Agència Espacial Europea: www.esa.int/Space_in_Member_States/Spain

    Efemèrides astronòmiques OAN: www.oan.es/servidorEfem/

    Web de la NASA per a eclipsis de Sol i Lluna (en anglés): eclipse.gsfc.nasa.gov/eclipse.html

    Efemèrides astronòmiques mundials de Fred Spenak (NASA) en astrpopixels.com (en anglés):     astropixels.com/almanac/almanac21/almanac2023cet.html

    Internacional Meteor Organization (IMO). Pluja d'estrelles fugaces (en anglés): www.imo.net/resources/calendar/

    Minor Planet Center. Centre de la Unió Astronòmica Internacional (IAU) de cossos menors del sistema solar, com cometes i asteroides (en anglés): minorplanetcenter.net/iau/mpc.html

    Observatori Astronòmic de la Universitat de València. Aula del Cel: auladelcel.uv.es

    Blog de l'astrònom aficionat valencià, José Chambó, especialista en cometes: cometografia.es

    ​​​​​​​Web de Seiichi Yoshida, astrònom japonés. Previsió de cometes futurs: www.aerith.net/comet/future-n.html