Presentació de la ciutat
Història
Les arrels d'un poble.
A qualsevol visitant que s'acoste a la nostra ciutat amb un poc d’afició etimològica o semàntica el sorprén el nom de Castelló per a una ciutat que s'estén en la planura, sense cap vestigi de fortalesa militar a la qual sembla al·ludir el seu nom. A més, cal dir que ni les muralles de la nostra vila van ser alçades per herois mitològics ni cap rei moro va construir en el seu interior alcàssers meravellosos sobre els quals poguera volar lliurement la fantasia.
Però el fet fonamental de Castelló, viscut fins ara a través de la versió popular tradicional, mesclada amb multitud de detalls folklòrics, encara està obert a la investigació. I els treballs arqueològics i antropològics no són aliens a l'interés que els historiadors tenen de trobar un suport científic a la tradició popular.
En el turó de la Magdalena té Castelló el seu vell solar. És un pujol situat al peu de la serra del Desert de les Palmes, com una avançada cap a les terres planes, de cara a la mar, que no està llunyana. En el seu cim, unes restes de muralles i torrasses certifiquen l'executòria paterna del seu antic Castelló (diminutiu de castell) que contempla en la llunyania –a uns huit quilòmetres–, obert i clar, estés sobre el tapís de l'horta verd fosc, el seu fillol el de la Plana, que gaudeix de la seua plena majoria d'edat urbana.
La partida de naixement de Castelló està datada el 8 de setembre de 1251 a Lleida, des d'on Jaume I va concedir el seu permís reial per al trasllat de la muntanya al pla. Amb aquest trasllat que la tradició situa en el tercer diumenge de Quaresma de 1252, naixia Castelló de la Plana.
El record anual d'aquest fet constitueix el motiu de les Festes de la Magdalena, el centre/acte principal de les quals és la popular i massiva Romeria de les Canyes a l'església del vell solar, ermita blanca dedicada a Santa Maria Magdalena. Diu la centenària fantasia popular que els castellonencs del nocturn trasllat, en el segle XIII, portaven per a il·luminar-se uns fanals enganxats a la part corba dels seus gaiatos, i aquest és l'origen i el simbolisme de les monumentals i lluminoses gaiates que il·luminen la processó nocturna amb què culmina el gran diumenge de la Magdalena.
La vespra de la festa recorre els carrers de la ciutat la famosa Cavalcada del Pregó, un vertader museu etnològic vivent i dinàmic, en el qual s'exalten la història i les llegendes, els vestits típics, les danses i els costums, no solament de Castelló sinó de tota la província.
Ciutat a mida del progrés
Vista des de fora, arribant-hi per qualsevol dels seus accessos, la ciutat de Castelló de la Plana presenta un aspecte en el qual a penes s'endevinen les traces del recinte emmurallat que, delimitat i alçat un segle després de la seua fundació, va ser desbordat prompte pels ravals que creixien en el seu exterior fins que, en ser derrocades les seues muralles a finals del segle XVIII, es van establir les bases urbanístiques de la ciutat de hui, oberta i lluminosa, àmplia i plana. Aquest segle fou el segle de la plenitud històrica de Castelló, amb l'aparició de belles formes artístiques en esglésies i edificis públics i la gran expansió demogràfica i econòmica que començà a viure la ciutat amb la seua arrancada en el començament de la industrialització i comercialització del cànem.
Una ciutat que hui, malgrat la servitud que el desenvolupament sol cobrar-se per tot arreu, conserva el seu encant provincià i el seu senyoriu, amb les seues entranyables tradicions, les seues llegendes fidelment transmeses de generació en generació i fins i tot la seua mitologia familiar i casolana (Tombatossals).
Orígens de la ciutat
En 1239 va haver-hi un intent de fundació d'una nova vila (en aquest cas a l'alqueria de Benimahomet), situada al paratge que hui coneixem com a Molí de la Font, mitjançant una carta de poblament atorgada pel primer senyor feudal que va tindre Castelló, Nunó Sanç, senyor del Rosselló. La història tenia determinat, no obstant això, que el naixement del nou Castelló havia de vindre de la mà de la Corona (hui diríem de l'Estat), la qual cosa equival a dir que hauria d'iniciar els seus passos pel camí de les llibertats i no dels condicionaments i sotmetiments feudals.
En efecte, a Lleida, el 6 dels idus de setembre de 1251 (data que reduïda al calendari ara vigent equival al dia 8 del mateix mes i any), Jaume I estenia un document en el qual autoritzava Ximén Pérez d'Arenós, el seu lloctinent al Regne de València, a traslladar la vila de Castelló des del referit primer emplaçament originari en la plana al lloc que considerara més apropiat. La memòria tradicional, que parteix de l'elucubració del cronista del segle díhuit Josep Llorens de Clavell, situa l'execució de l'autoritzat trasllat durant la Quaresma immediata de l'any següent, 1252. Aquest fet sempre ha sigut valorat pel poble castellonenc en la seua exacta interpretació del moment auroral de la seua existència en el nou assentament de l'alqueria mora de Benirabe, i d'ací ve que el record del trasllat es trobe associat, com és sabut, a la celebració anual d'una romeria a l'ermita de la Magdalena que s'alça al costat del castell dels orígens remots.
Se sap que la vida al Castelló dels segles medievals va tindre uns caràcters plenament urbans, amb un pes important de les activitats artesanes i comercials per damunt de la dedicació rural al cultiu dels camps, que també tindrà un posterior i creixent desenvolupament mitjançant el sistema de regs amb les aigües del Millars. Com a mostra de l'impuls real al desenvolupament econòmic, recordem que el 16 de març de 1260 Jaume I va autoritzar la construcció d'un camí per a unir la vila amb la mar, en el punt on van existir precedents preromans i ara començava a haver-hi un incipient trànsit marítim precursor del futur port. En aquesta línia, el 9 de maig de 1269 el mateix monarca atorgava un permís per a la celebració d'una fira que havia de començar huit dies abans de Sant Lluc (18 d'octubre), mostra inequívoca de l'activa vida mercantil. D'altra banda, un document del 17 de febrer de 1272 autoritzava l'ampliació del nucli urbà mitjançant l'afegiment d'un raval que suposava l'aparició dels carrers Enmig i Amunt, que demostrava el favorable efecte de l'atenció reial sobre el creixement demogràfic de la nova vila. El fill i successor de Jaume I, Pere III el Gran, des de Barcelona, el 7 de febrer de 1284 atorgà a la vila de Castelló la facultat d'autogovernar-se mitjançant la concessió del dret a tindre els seus propis òrgans municipals. Bé podia aplicar-se al Castelló medieval el que es deia en aquells temps que l'aire de la ciutat fa lliures els homes.
Tot sembla indicar que Jaume I va atorgar a la naixent vila una espècie de crèdit de confiança, per a exercir un paper de capitania en aquestes terres septentrionals valencianes. Vinguda a la història quan el fenomen urbà ja s'havia manifestat amb anterioritat en altres punts de la comarca, Castelló va assumir des del segle XIV la seu d'una governació, i amb aquesta un rol de capitalitat que no ha deixat al llarg de set segles.
Però la història no és una memòria inerta i morta, sinó un testimoniatge viu del pas de les generacions que no cessen de succeir-se i renovar-se sense perdre la referència d'un passat comú. Des d'aquella data del 8 de setembre de 1251 fins hui ha transcorregut un únic episodi històric que ha tingut com a protagonista el poble de Castelló, contínuament mutable en els seus individus per llei de vida, però sempre el mateix en el seu comú origen i comunes ambicions; una llarga i lenta desfilada de dies i anys; una contínua sedimentació d'homes i dones de variada procedència, però integrats en coincidents il·lusions; una successió de collites (vinya, canyamel, seda, cànem, taronja, segons les conjuntures variables de l'economia agrícola), d'empreses comercials i industrials, d'assoliments culturals i artístics, de fervors religiosos, de canvis polítics: d'història fluent sense parar.
Una celebració del 750é aniversari de la concessió reial de Jaume I que vulga ser fidel al seu propi significat i a la seua transcendència no pot quedar-se en la mera evocació arqueològica d'un antic episodi històric, o només en un motiu ocasional per a celebrar unes festes sonades. Exigeix una reflexió cap al passat com a experiència i cap al futur com a il·lusió. En aquell document de 1251 anava implícita tota la capacitat de desenvolupament que ha fet possibles aquests tres quarts de mil·lenni transcorreguts per al nostre poble, amb alternança d'esdeveniments i successos tristos, però sempre amb l'amor al progrés, al treball i a la llibertat per bandera.
Anada i tornada
Entre la mar i Castelló, l'horta, on el taronger [foto 1] és senyor absolut. En la part superior de la via fèrria, el secà tradicional, que es va transformant a bon pas en més horts de tarongers. Ací i allà, segons zones, la casa de l'horta, que és l'alqueria, combina amb les viles d'esbarjo estiuenc conegudes com a masets. I entre els innombrables i cuidats camins, convindria evocar l'aparició en el record de la pietat de segles passats, de les blanques ermites [foto 2] i el recent naixement de vil·les luxoses i xalets acollidors. Tota una estampa simbòlica de les gents de Castelló que saben de treball i de descans, de resos i gresques.
I entre el record permanent del seu passat i la gojosa realitat del seu present pròsper, no hi ha dubte que Castelló de la Plana, amb els seus 170.000 habitants, és, al mateix temps, ciutat d'ahir i ciutat de hui, en la qual caben totes les esperances del demà.
Agermanaments
Châtellerault
La ciutat de Castelló va segellar el seu agermanament amb la ciutat francesa Châtellerault el dia 27 de febrer de 1987, sent alcalde castellonenc Antonio Tirado i alcaldessa châtellerauduis, Edith Cresson, respectivament.
Va ser el primer agermanament de Castelló de la Plana amb una ciutat d'un altre país, basat en un criteri d'obertura i acostament dels pobles per a construir una comunitat europea compartida i difondre la cultura comuna.
Des de 1987, tant l'ajuntament castellonenc com els responsables francesos, vénen creuant-se visites protocol·làries, a més de desenvolupar convenis de col·laboració existents en matèria turística i cultural.
Habitualment els representants de Castelló assisteixen a la ciutat de Châtellerault, quan té lloc algun esdeveniment important en aquella ciutat francesa, mentre que representants del municipi francés el fan sempre amb motiu de les festes fundacionals de la Magdalena, així com en altres esdeveniments.
Anar a la web de la Ciutat de Chatellerault
Lleida
Castelló va segellar l'agermanament amb Lleida el dia 8 de setembre de 2016, sent alcaldessa de la ciutat Amparo Marco, quan es commemorava el 765 aniversari de la fundació de la ciutat.
El motiu de l'agermanament està basat en la història comuna. Va ser el 8 de setembre de 1251, quan el rei Jaume I, a Lleida, va signar el privilegi de trasllat, atorgat al cavaller Ximén Pérez d'Arenós. Era l'autorització perquè la població de la vila de Castelló poguera traslladar-se des de la muntanya a les terres planes i fèrtils al costat de la mar.
És un agermanament que manté els fils de la història i que es deté en el Monestir de Vallbona, a la província de Lleida, on reposen les restes de Na Violant d’Hongria, esposa de Jaume I. Una dona decisiva en la decisió de defensar el trasllat de Castelló.
Anar a la web la Ciutat de Lleida
Târgoviste
L'agermanament amb aquesta ciutat romanesa es va celebrar el 7 d'octubre de 2017, la vespra del dia de l'Autonomia Valenciana, sent alcaldessa Amparo Marco.
Aquest vincle de les dues ciutats segellava les múltiples relacions socials, culturals i afectives que mantenen ja que més d'un 10% de la població castellonenca procedeix d'aquest municipi romanés. Amb el pas del temps, la integració de les dues cultures és plena i molt fructífera, celebrant diverses activitats socials conjuntes durant tot l'any.
A més, tots dos municipis compleixen amb una agenda mútua anual de visites institucionals que reforça i consolida els llaços d'unió entre totes dues ciutadanies.
Castelló és, després de Madrid, la segona de les ciutats espanyoles amb major percentatge de residència de persones romaneses. Són més de 20.000 persones romaneses, la majoria de Târgovi?te, que resideixen a Castelló, dels quals més de 16.000 són treballadores i treballadors i, a més, compten amb nou associacions romaneses que aglutinen els seus interessos i les seues relacions culturals.
Anar a la web de la Ciutat de Târgoviste
Ube
El dia 21 de juliol de 2018, els Ajuntaments de Castelló i de la ciutat japonesa Ube van culminar el seu procés d'agermanament, sent alcaldessa Amparo Marco, en el Saló de Plens castellonenc.
Es tracta d'una relació generada per la presència de l'empresa nipona Ube a la ciutat, una entitat que s'ha anat integrant en la vida castellonenca. Des d'aqueix moment, les relacions entre tots dos municipis han sigut constants i intenses, amb visites institucionals a Ube i a Castelló, respectivament, compartint experiències municipals, socials i cultures diferents però germanes quant al llaç que uneix aquestes dues ciutats.
L'agermanament ha propiciat diverses actuacions de cooperació entre tots dos governs municipals que es basen en l'intercanvi d'experiències i a compartir gestions ciutadanes comunes, a més de l'obertura i presència internacional de Castelló i de Ube.
Des de llavors, les dues ciutats mantenen una relació constant basada en aspectes comuns com la demografia i l'expansió industrial, i també en la visió humana, sostenible i avantguardista de les dues ciutats.
Anar a la web de la Ciutat de Ube
Gastronomia popular
La cuina de Castelló és com la seva gent, de la terra i del sabor dels encisos que produeixen la riquesa que rodeja la ciutat; des dels seus cultius fins a la mar. La dieta mediterrània es plasma en cada plat de la cuina castellonera, on els productes naturals són tractats en els fogons amb la màxima cura per a que els seus comensals no solament s´ alimenten, sinó que degusten cada mossegada com una ambrosia.
D´ aquesta manera, la persona que arriba a Castelló no pot deixar de testar les seves amanides, arrossos, el seu peix i per descomptat, els seus dolços.
Perquè a Castelló, no hi ha hagut mai cap mena de discriminació en la seva important representació a l´ hora de preparar un bon menjar. De fet, entre amics, és tradicional que siguen els homes els encarregats de cuinar per a tots; en una reunió, la paella o la fideuà descriuen la nostra gastronomia en un alardò de saber estar davant les brases.
Però per damunt de tot això, per a gaudir de la cuina castellonera, el primer que haurem de tenir és fam i temps perquè un bon menjar al estil de la Plana no pot merèixer menys que una bona conversa i si les obligacions ho permeten, una bona becada!
Avui en dia, l´ estrès i les presses fan que cada jorn es destine menys temps per a la cuina casera, en qualsevol casa castellonera que es preua hem de trobar paella el diumenge i si és vertaderament tradicional, també el dijous.
Una paella que comptarà amb carn de conill, pollastre, costella de porc, verdures variades ( tomàquet, pebreres, alls, garrofes i bajoca) i per descomptat, arròs i safrà. Plat sense molta complicació ja que es sofregeixen les carns i les verdures, es vessa l´ aigua i a la seva ebullició es llença l´ arròs per a la seva cocció. Sense misteris, encara que l´ únic secret es troba en si “ la paelleta és de llenya” o si arribat el Nadal, la paella porta de forma extraordinària pilotes de carn.
Arrossos que podem testar també com arròs a banda, amb un saborós suc de peix, on en la seva presentació, l´ arròs i el peix es serveixen i es mengen per separat. O el típic “arròs caldós”, on el súmmum del sabor arriba al fer el suc amb galeres i crancs o segons la temporada amb col- i- flor. O un altre com “l´ arrossejat”, típic del Mediterrani.
I junt als arrossos, no podem oblidar la “ fideuà”. Plat fort, de fideu sec, cuit en suc de peix de preparació similar a la paella.
Però en la tradició culinària de Castelló també existeixen plats d´hivern, amb prioritat de les verdures en la seva confecció, com en el cas de l´olla o el puxero. Un plat que com molts altres, té diverses variants, segons la verdura de temporada. La més típica, la “olleta de la Plana” , amb bajoques, bledes, pataques, pastanagues, nap, cards, fesols o cigrons i per a donar-li sabor, un ós de vedella o pernil, unes botifarres seques i sofraja de vedella. Un plat cuit en cru amb molt de temps de foc i que pot assaborir-se modificant els ingredients, com l´ olla de col, o l´ olla de dejuni que, per menjar-se en quaresma caria de cap ingredient de carn.
Al Grao de Castelló, la gastronomia t´ aproparà als sabors de la mar, amb els millors peixos cuinats a la planxa, a l´ espatlla, en la seva salsa, etc. Des de la daurada, la llobina o la tonyina, en totes les seves varietats que pugues pensar. Amb exquisides tapes variades, musclos de roca, almeja o aladrocs en vinagreta.
A Castelló, també podràs degustar altres plats que formen part de la seva tradició culinària, que formen part de la cultura popular per la seva implicació amb les temporades de l´ any o inclòs amb la meteorologia. Així no hi ha que pedrers una degustació de faves tendres estofades, caragols en salsa o tords fregits amb rovellons.
I fruit dels nostres forns, abans de llenya i cada vegada més moderns, són les coques de verdura o tomàquet en la seva part salada o les més exquisides pastes dolces que tenen la "coca malfeta" , els braços de gitano o els pastissos de moniato en dates nadalenques, el més alt dels seus exponents.
Dolços on els ous, la farina, el sucre i l´ oli es combinen en diferents confeccions fins a donar amb els sabors de major plaer per al paladar.
Però això no és tot. Encara faltarà per a assaborir les pilotes de frare, pastís fregit replet de crema i arrebossat en sucre, els rotllos d´ anís, els bunyols de figa, populars en les festes, els rossegons o per suposat les mones de Pasqua, en tan senyalades dates i tot un cerimonial de consum entre amics als berenars de germandat que traïen i treuen encara al camp a nens i majors per a gaudir de la Pasqua.
Una gastronomia que conté com ingredients primerencs, els productes del camp, amb oli d´ oliva fruit de les terres de l´ interior de la província, o amb fruita exquisida provinguda dels extensos cultius de taronges on podrem trobar prop d´ un centenar de varietats entre taronges i mandarines.
Pensi- s´ ho, la millor cuina, amb la taula parada i l´ amabilitat de la gent de Castelló, la combinació perfecta per a donar-li gust al paladar.