Arriba el mes de desembre amb milers d'estreles, fred i les festes de Nadal. Increïbles moments que ens conviden a descobrir el cel en llocs allunyats de la contaminació lumínica.

Mapa del cel de desembre

​​​​​El mapa s'ha extret del programa gratuït Stellarium per a la posició del Planetari de Castelló (40° N) però és vàlida per a qualsevol altra ubicació en el nostre estat.

La carta mostra un cel lliure de pol·lució lumínica per a principis de desembre a mitjanit, a mitjan mes i a finals de mes. No hi estan representats ni la Lluna ni els planetes, perquè la seua posicióvaria d'una nit a una altra en major o menor mesura segons l'astre de què es tracte.

​​​​
​​​​​​​​Per a una carta específica d'una nit determinada amb la posició de planetes i de la Lluna suggerim la carta generada en línia de la pàgina Heavens Above, en la qual podeu generar una impressió en pdf o en paper, però on serà necessari comprovar la nostra ubicació i l'hora de l'observació astronòmica (sota la carta mostrada).

El cel de desembre de 2024

​​​​​​​El dia 21 de desembre a les 9.20 T.U. el Sol passa pel solstici de desembre (en la constel·lació de Sagitari), i comença l'hivern en l'hemisferi nord i l'estiu en el sud. La nit del 20 al 21 és la nit més llarga de l'any en la nostra latitud. Solstici significa «Sol quiet» perquè durant diversos dies al migdia el Sol està pràcticament a la mateixa altura. També la duració de l'hivern és menor en comparació amb altres estacions perquè a l'hivern la terra està més prop del Sol, és a dir, en el periheli​​​​​​​.​​​​​​​

Aquestes són algunes de les constel·lacions més interessants que podem observar aquest mes:

a) Perseu: a l'est d'Andròmeda, Perseu s'eleva en el cel amb la seua característica forma de "V". És conegut per a albergar la famosa estrela variable Algol, també anomenada "l'estrela endimoniada", pel seu canvi de lluentor en hores. Antigament no sabien per què ocorria això però a hores d’ara s'ha descobert que és una binària eclipsant, és a dir, dos estreles, una de molt brillant i una altra d'estil Júpiter que li tapa la seua lluentor en la seua òrbita al voltant de l'estrela.

b) Cassiopea: aquesta constel·lació en forma de "W" és una de les més recognoscibles en el cel del nord. Cassiopea es troba alta en el cel septentrional i és un excel·lent punt de referència per a trobar la Via Làctia.

c) Aquari i Peixos: encara que les seues estreles són febles, són constel·lacions importants en el cel de desembre. Són part del zodíac i es troben en el sud de Pegàs.​​​​​​​

Observació de planetes a primera vista

El planeta més pròxim al Sol, Mercuri, serà observable amb dificultat aquest mes perquè està molt pròxim a l'horitzó, no serà visible en el primer terç de desembre, però sí la resta de mes durant a l'alba. Venus serà visible al capvespre amb magnitud -4.3 en la constel·lació de Sagitari.

Mart és visible des de poc abans de la mitjanit, fins a l'alba que lluirà alt sobre el sud-est. Júpiter s'observa en la major part de la nit fins a l'alba, anirà augmentant de lluentor al llarg del mes.

Júpiter, el planeta més gran del sistema solar serà observable totes les nits de novembre, culminant a gran altura i amb una alta lluentor (-2.8) observable en la constel·lació de Taure.

Saturn, el planeta més espectacular per als astrònoms aficionats pels seus espectaculars anells, brilla a l'inici de la nit cap al sud-oest, amb magnitud 1.0 en Aquari.

Fases de la Lluna

· 01 de desembre: Lluna nova

· 09 de desembre: Quart creixent

· 15 de desembre: Lluna plena

· 23 de desembre: Quart minvant

. 30 de desembre: Lluna nova

Recorda que la millor observació del cel és durant la lluna nova o quart minvant (la Lluna es veu molt avançada la nit).​​​​​​​

​​​​​​​Pluges de meteors

Els Gemínids: la pluja més activa de l'any comença el 5 de desembre i finalitza el 17 de desembre, el dia del màxim (nit del 13/14 de desembre) es podrà observar la pluja des de poc després de mitjanit i sempre buscant llocs amb gens de contaminació lumínica per a gaudir encara més de l'espectacle.

L'activitat sol mantindre's alta, per damunt dels 120 a 150 meteors/hora durant diversos dies abans i després del màxim, encara que la major activitat s'espera el dia 14 de desembre. Amb el que la nit de més activitat serà la del 13/14 de desembre amb la lluna quasi plena en un 90%, cosa que dificultarà prou l'observació.

Aquesta pluja produeix meteors de velocitat moderada, i brillants en molts casos. El cos del qual provenen aquests espectaculars meteors és d'un asteroide, concretament l'asteroide: (3200) Faetó. Aquesta relació es va posar de manifest després del descobriment de l'asteroide en 1983 per part del satèl·lit IRAS. Es pensa que aquest asteroide és tan sols un cometa extint, i que les partícules van ser ejectades fa moltíssims segles.

Les nits més indicades per a l'observació seran les del 12 al 16 (amb major activitat els dies 13 i 14 de desembre) especialment entre les 2 i les 6 hora local. És fonamental com hem dit observar des de llocs sense contaminació lumínica per a apreciar l'espectacle en tota la seua magnitud, així com abrigar-se bé i buscar un lloc còmode, tindre paciència i a gaudir!!

Més informació en Internacional Meteor Organization (IMO). Plujas d'estrelles fugaces (en anglés): www.imo.net/resources/calendar/

Cometes visibles

​​​​​​​El cometa C/2023 (Tsuchinshan–ATLES), descobert per primera vegada el gener de 2023, és un espectacular visitant al nostre sistema solar interior, arriba des de molt lluny, prové del distant núvol d'Oort. Al desembre tan sols serà observable amb telescopis.

Des de la següent pàgina podem generar cartes per a l'observació, ubicació i posició en el cel del cometa:​​​​​​​ https://cobs.si/

Activitat solar

El Sol comença a mostrar una activitat pròpia del moment del cicle en el qual ens trobem i moltes taques i de gran grandària comencen a aparéixer en xicotets grups. L'estimació és que el màxim d'aquest cicle solar d'11 anys ocórrega durant 2025.

No obstant això, a causa de la perillositat en l'observació d'aquest astre, desaconsellem intentar la seua observació sense les mesures de seguretat oportunes. En el Planetari disposem d'un telescopi especial per a una observació solar 100% segura, en el qual el públic pot observar les taques, protuberàncies i granulació solar. Informa't de com reservar plaça per a aquestes sessions (gratuïtes).

Incloem un enllaç del telescopi SOHO (ESA & NASA) ​​​​​​​perquè conegueu l'aspecte solar en aquests moments.

Si vols observar el Sol amb nosaltres, els últims dissabtes de mes organitzem observacions amb telescopis per a les quals cal inscripció prèvia. Teniu més informació en Planetari -> activitats -> observacions del cel.
​​​​​​​

Enllaços interessants recomanats:

    Nasa en castellà: www.lanasa.net

    Agència Espacial Europea: www.esa.int/Space_in_Member_States/Spain

    Efemèrides astronòmiques OAN: www.oan.es/servidorEfem/

    Web de la NASA per a eclipsis de Sol i Lluna (en anglés): eclipse.gsfc.nasa.gov/eclipse.html

    Efemèrides astronòmiques mundials de Fred Spenak (NASA) en astrpopixels.com (en anglés):     astropixels.com/almanac/almanac21/almanac2023cet.html

    Internacional Meteor Organization (IMO). Pluja d'estrelles fugaces (en anglés): www.imo.net/resources/calendar/

    Minor Planet Center. Centre de la Unió Astronòmica Internacional (IAU) de cossos menors del sistema solar, com cometes i asteroides (en anglés): minorplanetcenter.net/iau/mpc.html

    Observatori Astronòmic de la Universitat de València. Aula del Cel: auladelcel.uv.es

    ​​​​​​​Web de Seiichi Yoshida, astrònom japonés. Previsió de cometes futurs: www.aerith.net/comet/future-n.html

   Servei lliure i únic per a observadors de cometes. Observation database (COBS) ​​: https://cobs.si/home/