23/09/2016
Finalment va passar el que havia de passar. Encara que la justícia es lenta arreu de tot l"estat, i encara que els privilegis dels aforats freguen la impunitat, el Tribunal Suprem va obrir causa penal contra Rita Barberá.
La supremacia de la que la exalcaldessa de València ha fet gala en tots els seus anys d"estar en primera línia política ha fet que es creguera que estava per damunt del bé i el mal, per damunt del seu partit i el que és més greu, creia que estava per damunt dels seus votants i per tant de la pròpia democràcia.
Sense tindre intenció de defendre a la persona que ha arruïnat la capital del Túria amb inversions que han beneficiat molt a pocs i poc a molts, penso que el cas de Rita és resultat del sistema polític que deriva de la transició de 1978. Vivim amb un sistema que permet que siguen els polítics els que en última instància escollisquen als tribunals de justícia, un sistema que dona carta blanca als representants durant les legislatures i que també, els permet repetir indefinidament en els càrrecs públics. Amb aquest règim polític, com no se"ns ha de clavar una persona amb la supèrbia que demostra Rita?
Baix l"autoritat de Rita, es va construir una ciutat de les ciències on on la ciència brilla per la seva absència, un auditori on la acústica fa pena, un IMAX on no s"estrenen pel·lícules i un àgora que bé, és molt alta, però que no té prou capacitat per oferir-se a grans esdeveniments. Tant de bo poguérem dir que els edificis són bonics, però des que les façanes van caure, no es pot dir ni això. I tot açò en només un trocet de l"antic Túria.
També tenim casos de no inversions, com per exemple el del barri de El Cabanyal. El govern de la senyora Barberá, va estar deu anys sense canviar ni una rajola d"aquest barri, en conseqüència, els preus de les vivendes van caure i com és d"imaginar el barri es va devaluar. Una vegada devaluat l"Ajuntament va pensar: ara que eixe espai no val res, fem que les persones que hi viuen l"abandonen i tornem a construir, així els nostres amiguets constructors, tornaran a guanyar diners. Una maniobra digna del mateix Wilson Fisk.
Amb tot açò, Rita es va creure que era impune, que podia construir un circuit de Fórmula 1, portar la copa Amèrica, requalificar Mestalla i presumptament blanquejar diners i pagar campanyes amb el que no havia blanquejat. El millor de tot es que mentre tant els líder estatals de PP deien que la volien, que era la millor alcaldessa del món i que tots volien ser com ella. En fi, Rita estava en el cim i va pensar que no cauria mai.
Però ves per on, tot canvia un dia. Tot canvia quan perd l"alcaldia i el seu partit perd el govern valencià. Quan els jutges comencen a investigar la seva gestió i el Partit Popular per protegir-la només troba la sortida d"enviar-la al senat. Però encara així la pressió ciutadana creix, Rajoy no pot formar govern pels múltiples casos de corrupció i tot s"enfosa. Ara al PP ningú vol saber res d"ella i la pressió dels seus excompanys demanant la dimissió ha fet que abandone l"organització.
Però no ha acabat, doncs Rita s"agafa a l"únic que la permet flotar, s"agafa a un escó que li atorga uns privilegis (i un salari) als que no pensa rebutjar encara que li coste tota la dignitat. Ja no li queda res més, i quan això s"acabe s"adonarà de que no estava per damunt del bé i el mal, s"adonarà de que en democràcia, encara que el sistema siga millorable, la pressió de la gent pot aconseguir moltes coses.
David Giner és membre de Castelló en Moviment i responsable d'organització de Podem Castelló.
