14/07/2017
L'alcaldessa, Amparo Marco, assegura que "s'ha democratitzat el planejament gràcies a la visió col·lectiva de la ciutat".
La vicealcaldessa Ali Brancal ha agraït la "qualitat de les aportacions i la implicació ciutadana en el procés".
El regidor Rafa Simó qualifica de "valor incalculable" la participació per a dissenyar el Castelló dels pròxims 20 anys.
El procés participatiu que ha permès acostar per primera vegada el Pla General de Castelló als barris de la ciutat ha possibilitat la recollida de 1.477 suggeriments veïnals, de les quals la meitat estan relacionades amb el planejament urbanístic i la resta amb altres àmbits relacionats amb els serveis públics, la mobilitat i uns altres com la contaminació acústica, la petició de més controls de velocitat o més horts urbans. L'alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, ha presentat el balanç de les 17 reunions celebrades entre desembre de 2016 i febrer de 2017 al costat de la vicealcaldessa i regidora de Participació Ciutadana, Ali Brancal, i el regidor d'Ordenació del Territori, Rafa Simó. També han assistit el coordinador de l'àrea de Desenvolupament de la Ciutat, Fernando Calduch, i la cap de Planejament Urbanístic, Consuelo Leal, a més de tècnics de l'àrea als quals el Govern Municipal ha agraït el seu treball i implicació.
Marco ha subratllat el valor d'aquest procés participatiu que "no solament permet democratitzar el Pla General sinó també per l'impacte sempre positiu d'escoltar a la ciutadania". Així mateix, la primera edil ha insistit que gràcies a aquest model participatiu fins ara inèdit a Castelló en un àmbit com l'urbanisme "anem a tenir un Pla General molt més plural gràcies a aquesta visió col·lectiva tècnica-ciutadana".
En aquesta línia també s'ha expressat la vicealcaldessa i regidora de Participació Ciutadana, Ali Brancal, qui ha subratllat que "més enllà de xifres, més enllà que 33 són més que 30, la qual cosa més ens ha impressionat és la qualitat de les intervencions i l'agraïment a les persones que han participat. En les sessions vam poder veure com es passava de la desconfiança inicial a la implicació més absoluta en el procés".
El regidor Rafa Simó ha sigut l'encarregat de detallar el resultat d'un procés que ha permès per primera vegada convertir a la ciutadania en protagonista del planejament urbanístic que marcarà el Castelló dels pròxims 20 anys. "A través de les més de 400 enquestes lliurades en els tallers presencials, de les emplenades via en línia o de les presentades via registre, s'han arreplegat 1.477 suggeriments, de les quals 345 (23,3%) es refereixen a temes vinculats a serveis públics; 306 a mobilitat (20,7%) i un 6,6% a qüestions com el soroll, la promoció del comerç, la dinamització d'espais o més horts urbans que no corresponen al planejament urbanístic". Tots aquests suggeriments que no són pròpies del Pla General s'han trasllat als departaments corresponents per al seu estudi.
Simó ha subratllat que de les 1.477 suggeriments arreplegats, "pràcticament la meitat, un total de 728, sí s'emmarquen dins de les competències del Pla General. En total, s'ha presentat una mitjana de 87 propostes per reunió, xifra avala la necessitat d'aquest procés de participació ciutadana inèdit a Castelló en un àmbit com l'urbanisme i, especialment, en la redacció del Pla General, el document més important a l'hora de definir el projecte de ciutat".
El responsable de l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Castelló ha subratllat que el procés participatiu ha permès plantejar grans línies urbanístiques ja previstes que avalen les propostes elevades pels tècnics municipals en els esborranys i plànols presentats en les reunions de les diferents zones en què es va dividir la ciutat. En aquest sentit, Simó ha citat exemples com la interconnexió d'equipaments i zones verdes, tant de les existents com de les futures; la millora de les connexions dels grups perifèrics, la resolució de la manca de sòl destinat a equipaments; l'aposta per el "cosit" de la trama urbana; propiciar la generació d'un cinturó verd al seu al voltant, la identificació d'espais de valor ambiental que recolzen la proposta d'un turisme basat en la sostenibilitat i els valors culturals.
Recolzar la creació d'un sector logístic vinculat al port o impulsar la transformació dels buits industrials en suport al sector serveis, facilitant la viabilitat dels àmbits destinats a la xicoteta i mitja empresa i tallers són altres propostes defensades pels veïns que coincideixen amb les línies estratègiques plantejades per l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Castelló.
Altres assumptes en què la visió ciutadana i la tècnica han coincidit és la interconnexió dins de la ciutat entre barris separats pel riu a través de passarel·les, com el cas de Crèmor i Raval Universitari, i la posada en valor i inclusió del caràcter ciclable i per als vianants dels camins històrics com el Caminàs, la Donació o el canal del pantà de Maria Cristina (canal de la cota 100).
"Quant a les idees que ens han trasllat els veïns, que no estaven previstes inicialment i que s'incorporaran al document del Pla General que s'exposarà al públic inclouen la necessitat de crear més zones verdes en el centre de la ciutat a través d'una nova unitat d'execució en sòl urbà que facilite la regeneració de l'entorn del bingo del carrer Ramón y Cajal i propicie la creació d'una nova zona verda", segons ha exposat Simó.
També s'incorporarà a petició veïnal la transformació de l'antic pla especial de l'àmbit dels Carmelos, al final de l'avinguda Caputxins, amb la finalitat de preservar el convent íntegrament i crear una zona verda a la seua al voltant que ho dignifique. L'edil ha assenyalat que del procés de participatiu també s'ha extret la necessitat d'ampliar el tractament ciclista i per a vianants en l'avinguda Juan Sebastián Elcano en el Grau.
Una altra de les aportacions ciutadanes que formarà part del document del Pla General que se sotmeta a exposició pública es refereix a la creació d'una nova rotonda en la connexió de la Quadra Borriolench amb l'antiga N-340 i en el mateix vial s'han adoptat els dissenys de vies ciclistes i per a vianants i les rotondes previstes per l'avantprojecte del bulevard de la Plana. També s'ha pres en consideració la consolidació de l'antiga Comissaria com a sòl dotacional i l'impuls a superilles a l'entorn de col·legis de Rafalafena.
Una altra de les propostes que s'incorporarà al Pla General serà la transformació de les riberes del riu Sec de manera que es possibilite la connexió de caràcter cicle-per als vianants entre la zona litoral i la Universitat, una proposta que els tècnics barrejaven però que no s'havia plasmat d'una manera tan clara en els esborranys.
Simó ha subratllat que "per contra, s'han desestimat suggeriments com la creació de zones d'ús específic per a discoteques o l'augment puntual d'altures en activitats de primera línia del passeig litoral sense un criteri justificat ni fundat en raons d'interès general".
També s'ha descartat la proposta de mantenir illes de sòl industrial que han quedat en desús. Així, s'aposta per la idea inicial d'afavorir el canvi a usos de sòl terciari o residencial, en funció de la proximitat a aquests i que afavorisca la regeneració de l'entorn.
Finalment, el regidor d'Ordenació del Territori ha conclòs subratllant pública el seu "agraïment infinit" a tot l'equip tècnic que ha fet possible aquest procés participatiu "altament enriquidor" i que segueixen treballant en la redacció del Pla General que es preveu exposar al públic en l'últim trimestre de l'any. En aquest sentit, Simó ha subratllat que "més important que el quan és el quin i el com, perquè si solament havíem pensat en dates no estaríem ací presentant el balanç d'un procés participatiu de valor incalculable".
